Epifania

Pel desert immens del món

a poc a poc caminaven

un homes sants i prudents,

amb el fred a les espatlles.

Un estel els va guiant

per un camí sense esperança,

per un camí desert d'amor,

desert de bones paraules.

Els pobles que van passant,

tenen buida la mirada,

les cases xiques o grans,

són plenes d'odi i recança.

I ells segueixen pel desert,

per cercar dins d'un estable

l'Infant que ha de dur la pau;

i oferir-li or i plata.

En el desert dels cors del món

planter de guerres airades,

només aquest petit infant

farà que el món sigui un altre.

I tant de bo que aquest any,

quan arribin prop de casa,

ens vegin com uns infants,

i ens omplin de benaurança.