Tot
just Nadal ha passat
i
contemplo el meu pessebre,
una
mica desolat,
sense
llums i sense estrelles.
El
riu petit s’ha assecat,
el
pescador ja no pesca,
els
pastors que han marxat
han
recollit les ovelles.
S’ha
quedat tot sol el molí
i
el pont de fusta que gemega
la
caseta i el paller,
l’atzavara
i l’olivera.
Els
Reis han marxat molt lluny
emportant-se
amb ells l’estrella
els
patges i els servents
i
els camells guarnits de festa.
Amb
els seus pares, l’infant
pel
caminet sense pressa,
també
han marxat de Betlem,
amb
el sarró i la burreta.
I
en el silenci de l’espai
en
aquell corral d’ovelles
una
figura s’ha quedat
asseguda,
no té pressa.
Es
l’àvia que va filant
el
borrissol d’una ovella
mentre
va cantant baixet
cançons
de quan era nena.
Serà
l’última a marxar,
a
poc a poc farà endreça
i
plorarà? perquè no?
per
aquell infant tan tendre.
Del
pessebre de Nadal
tots
hem marxat de puntetes
i
a la capsa de cartró
hem
desat records i gresques.
Recordem-nos
aquest any
a
l’hora de fer el pessebre,
de
la palla del portal
i
de la llum de l’estrella.
