La felicitat feta fum

Era allà dreta, a la porta de la botiga, tota sola. La seva mirada estava ocupada a desxifrar la vida de la ciutat, a l'altra banda del carrer, com si mai hagués vist aquell carrer, això que feia anys que treballava a la mateixa botiga. Ningú no ho diria veient l'atenció de la seva mirada.

Potser ni tant sols mirava...

I si els seus pensaments esborraven les imatges que semblaven tant importants per a  ella?

La seva atenció estava a la seva mà dreta, l'altre l'havia guardat a la butxaca. Una mà nerviosa, i perquè no, gelada, que aguantava una cigarreta, que feia el viatge a la boca cada dos per tres, d'una manera malaltissa, doncs es feia tard i el temps de lleure s'acabava i el plaer arribava al final sense remei...

Cada dia gaudia del mateix temps. Un temps seu, només d'ella. Un temps que l'hi restava temps, i ella ho sabia, de la seva vida, Cada dia una mica menys, una mica menys de vida. I si això la feia feliç...? Potser era el que volia. Qui sap!, potser s'ho havia proposat, i tanmateix era conscient dels bocins de vida que feliçment perdia cada dia.

D'una vida que marxava com el fum...