L'avet llançat

L'he vist a terra,

entremig d'un fanal

i una grossa paperera.

Era just el matí.

Segur que havia passat la nit allí,

quiet, avergonyit,

farcit encara per més escarni,

amb llaços, penjolls i serpentines.

Sentint encara el so de les cançons,

els crits d'alegria,

i la xerrameca de la gent

celebrant el Nadal en família.

L'escalfor del foc 
encès tot el dia.

Recordava aquells regals

caiguts del cel quant tothom dormia.

I allà, quiet,

arraconat,

amb el fred per companyia,

esperarà que se l'endugui algú.

I el dia de Nadal

el cremi,

a la llar de foc,

i li faci companyia.