De bon matí
la ceràmica trencada
Ja és amb mi.
L'he abraçada, tant!
I és tan maca
que, quan em mira,
em fa patir.
Ploro quan la miro.
I ella, espantada,
em diu molt quieta,
que m’estima tant...
I l'enganxo, amb calma,
ella és tan bonica...
No deixo d’estimar-la,
mentre l'estic mirant.
Petita i bonica,
has estat valenta,
amb el foc i el fang,
Jo no vull llançar-te,
tu ets molt important.
