Estic contemplant
un ram de ginesta,
i al mig, somrient,
hi ha una rosella.
I tu ets al davant
dirigint l’orquestra,
de flors i perfums,
de records i festes.
l’orquestra ens du,
sons de tota mena.
La veu dels infants,
jugant i fent gresca.
I tu, amb tot el cor,
fas que el so d’amor
se l’endugui el vent,
i soni per sempre.
® Roser Segura i Riera | 31 de juliol de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada