Barcelona, la meva ciutat.
Passejar per Barcelona és com passejar per un teatre immens. Gent de tota mena, de decorats preciosos, d'elements musicals. Els ulls no paren de mirar l’entorn bigarrat de colors... I tots, absolutament, tots en constant moviment,
d’anar i venir, de córrer i caminar, de parlar baixet i cridar, de riure i cantar. De tot. Absolutament, de tot. Això amb un cel blau pinzellat de color gris i rosa,
damunt d’un blanc intens.
El mar, juganer, no para de regalar alegria i sorra calenta, de gronxar els peixets que neden i salten i canten cançons de bombolles blanques.
El mar no dorm mai, la nit és per ell el somni dels àngels, que passen volant, cantant suaument cançons de bressol, un moment i un altre.
Si voleu venir un dia o un altre, no deixeu mai de pujar a la muntanya, sí, com un regal, veureu la ciutat que molt somrient us donarà les gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada