Plou!

L’aigua va baixant,

els arbres es gronxen

i els petits ocells, 

volen i volen...

La pluja va caient

i les bombolles grans

salten i corren.

El cel és molt gran

i l’aigua és ‘ditxosa’.

El sol s’ha amagat,

i no vol fer nosa.

L’aigua va cantant

Cançons amoroses.

® Roser Segura i Riera | 30 de setembre de 2026

Concert de records

Estic contemplant

un ram de ginesta,

i al mig, somrient,

hi ha una rosella.

I tu ets al davant

dirigint l’orquestra,

de flors i perfums,

de records i festes.

 l’orquestra ens du,

sons de tota mena.

La veu dels infants,

jugant i fent gresca.

I tu, amb tot el cor,

fas que el so d’amor

se l’endugui el vent,

i soni per sempre.

® Roser Segura i Riera | 31 de juliol de 2026

Tota sola

El silenci és gran,

el vent juga i canta.

passeja dalt del cel

i acarona els arbres,

el Sol, molt quiet,

ja no para d’escalfar-me.

I els ocells, amagats,

junts esperen que el Sol marxi,

per cantar i acompanyar-me

tota sola aquesta tarda,

I, en aquest dia tan llarg,

el gos adormint m'acompanya.

® Roser Segura i Riera | 15 de juliol de 2026

S'ha trencat!

De bon matí

la ceràmica trencada

Ja és amb mi.

L'he abraçada, tant!

I és tan maca

que, quan em mira,

em fa patir.

Ploro quan la miro.

I ella, espantada,

em diu molt quieta,

que m’estima tant...

I l'enganxo, amb calma,

ella és tan bonica...

No deixo d’estimar-la,

mentre l'estic mirant.

Petita i bonica,

has estat valenta,

amb el foc i el fang,

Jo no vull llançar-te,

tu ets molt important.

® Roser Segura i Riera | 1 de juliol de 2026

L'arbre blau

 Arbre blau

color de cel,

em dius bon dia.

I els ocells que has estimat,

canten i criden.

El cel et gronxa

i el sol vigila.

I la Lluna des de dalt

de nit et mima.

® Roser Segura i Riera | 10 de juny de 2026

El Sol es pon darrere el Pedraforca

Has vist el Sol, majestuós

trepitjar la teva falda,

acaronar el teu rocam,

mentre que la nit s’avança

i va perdent, a poc a poc,

el cel blau que l’acompanya.

Amb el despuntar dels estels

mires com el Sol s’amaga

radiant i somrient,

darrere la teva muntanya.

I deixa pas a la Lluna,

que silenciosa i blanca,

camina, a poc a poc,

per damunt de les teulades

i acompanyada d’estels,

majestuosa avança.

® Roser Segura i Riera | 3 de juny de 2026

El cant dels ocells

Aquest matí,

el vostre cant,

m’ha dit bon dia!

Volant i xisclant,

amb alegria!

L'alegria del Sol,

és la primera.

El vostre cant

ens porta al cor,

i ens diu, amb amor,

que la vostra és,

la primavera.

 

® Roser Segura i Riera | 27 de maig de 2026

Camina

Camina, camina,

camina cor meu,

canta i camina.

Les cançons d’amor teu,

són totes de vida.

Camina, camina,

no deixis mai de cantar.

Pel teu camí de poesia,

si li cantes al teu cor,

serà el camí d'alegria.

Camina, camina,

segueix sempre aquest camí

que t’acompanya i t’estima

Aquest camí ple d'amor,

camí d'amor i de vida.

® Roser Segura i Riera | 13 de maig de 2026

27 d'abril

Des de dalt de la muntanya,

tu ens mires, cada dia i cada nit.

Ens mires,

mentre el Sol, rient, es lleva.

I quan la Lluna tanca els ulls.

O els estels, amb els núvols,

es passegen a la nit.

Estimada mare nostra,

tu ets la nostra Montserrat,

des de dalt de la muntanya,

Tu no ens deixes de mirar.

Ens ajudes a la feina,

ens protegeixes dels perills.

Verge santa, Moreneta,

nosaltres som els teus fills.

® Roser Segura i Riera | 30 d'abril de 2026

Bon Sant Jordi

 El Sol treu el cap

damunt de les ones

i desperta, amb amor,

les boniques roses

i elles somrients,

a poc a poc, s’obren.

 

En el jardí d’amor,

Sant Jordi, valent,

li diu al drac gran

"No et volem aquí!

Marxa, que fas nosa!"

 

I els enamorats

donant-se les mans

i molt plens d’amor,

es faran petons,

prop d’un ram de roses.

I Sant Jordi ens diu

 "Ningú no us prendrà

la terra i les roses!

Catalunya és gran,

Heu de ser valents!

I mai fareu nosa.

® Roser Segura i Riera | 23 d'abril de 2026

Primavera

Petites flors blanques

que sou al jardí,

el vent que acarona,

us gronxa i estima,

avui al matí.

I el Sol, enveja

una flor petita,

que baixa volant,

blanca i riallera,

al meu voltant.

Els ocells es gronxen,

saltant i cantant

cançons d’alegria,

dins de l’arbre gran.

Aquest cel tan gran

que tant ens estima

ens porta un regal.

Vine tu amb mi,

petita flor blanca,

que la primavera

avui ja és aquí.

® Roser Segura i Riera | 1 d'abril de 2026

La fe arrelada

Parlem molt de les arrels. Les arrels familiars, les arrels patriòtiques, les arrels culturals...

Contemplava un dia, una petita herbeta arrapada a la paret d’un marge. Tant si plovia com si feia sol o també si feia molt de vent, ella aguantava, sense que ningú la protegís, un dia i un altre.

La seva resistència em feia pensar que, tot i ser tan dèbil, petita i del tot ignorada, continuava arrapada al marge, perquè estava segura d’ella i no volia, per res del món, deixar aquell lloc... perquè era on tenia les seves arrels.

Va passar el temps, i la planta es va assecar, més no les seves arrels, elles continuaven al mateix lloc, aquell lloc profund d’on difícilment les podrien treure. I si un dia passés això, la petita herbeta ja havia deixat prop seu, el seu fruit, també ben arrelat.

Molts de nosaltres no ens n’hem adonat, o no volem adonar-nos-en, però dins nostre ha arrelat la fe en Déu. I com la petita herbeta, hem deixat al nostre entorn, també, altres arrels.

Jo crec que cap persona no deixa de demanar o suplicar, en un moment de gran necessitat, ajuda a Déu i, fins i tot, alguns es recorden d’Ell per donar-li les gràcies.

És així com la fe en Déu ha arrelat en nosaltres.

® Roser Segura i Riera | 13 de març de 2026

Les filles del mar

Agafades de les mans

corren rient per la platja,

i si el Sol les va empaitant

elles a recular s’afanyen,

i agafen, en passar,

petxines i fines algues.

Són les filles de la mar,

que rient i escabellades,

acaronen sense parar

la meva terra estimada,

dibuixant el seu perfil

una vegada i una altra.

® Roser Segura i Riera | 25 de febrer de 2026

Jo

Jo tinc l’ànima de fang,

i el cor de terra fina.

Sóc feta a prova de foc,

d'un foc que em dona la vida.

Puc ser un tupí petit,

o una olla gran de terrissa,

un gerro per posar flors,

flors de colors molt boniques.

No faig nosa en un racó,

però, si tu em necessites,

estaré al teu costat,

més, si et plau, tracta'm bé,

perquè sóc molt trencadissa.

® Roser Segura i Riera | 29 de gener de 2026

Mientras baja la nieve

Ha bajado la nieve, 

divina criatura,

el valle a conocer.

Ha bajado la nieve, 

mejor que las estrellas.

¡Mirémosla caer!

¡Pura! Baja y cae callando

y llama sin llamar.

Así baja la Luna

y así bajan los sueños.

¡Mirémosla bajar!

¡Quién sabe si nos trae

un mensaje de parte del Señor!

Quizás sea su encanto,

quizás sea su imagen

quizás no más su amor...

® Poema versionat de na Gabriela Mistral (1915)

Roser Segura i Riera | 9 de gener de 2026

Si no fos per tu

Si no fos per tu, Oh!, nit de Nadal,

els homes, no podrien donar-se les mans.

Als camins del món, pessebre tan gran,

no hi hauria ovelles, ni pastors cantant.

 

Si no fos per tu, màgica nit gran!,

les cases serien com caus i corrals,

els nens no riurien, i menys la gent gran.

 

Si tu no vinguessis, oh!, nit de Nadal

digues, què en feríem d’un estel tan gran

que a la nit passeja farcit de regals,

portant un somriure als petits i grans?

 

Si tu no vinguessis, oh!, nit de Nadal,

què explicaríem als nostres infants?

Però, tu arribes puntual cada any.

 

I així, de puntetes, ens portes la pau

guarnint de neu blanca el poble i la vall.

I ens dius amb silenci, que el món és molt gran,

amb una abraçada, la nit de Nadal.

Roser Segura i Riera

NADAL 2025

Les fulles seques

Les tenim a la finestra,

al bosc, a la falda, al camí,

al camí que ens acompanya

a viure, a tu i a mi.

Amic meu, això em recorda,

que, les que vas trepitjant,

són aquelles que t’estimen.

I mentre vas passejant,

et baixen del cel, amb silenci,

aquells teus records tan grans,

perquè a tu, elles t’estimen,

i no t’obliden mai.

® Roser Segura i Riera | 5 de novembre de 2025

Insomni

Contemplava asseguda,

en el silenci de la nit,

com treia el cap un estel,

en mig d’uns núvols petits,

que es passejaven pel cel

en desordre i divertits.

La son havia marxat

i, sense saber per què,

la cercava dins la nit,

a la lluna, als estels,

en els núvols blancs i petits

i al cel fosc, quiet, adormit.

Quin aspecte té la son?

Té els ulls tancats i bonics?

Té un posat seriós,

o un somriure divertit?

Té unes mans fines com plomes

que t'ajuden a dormir?

No vaig trobar la resposta,

només un estel petit

que treia el cap d’entre els núvols,

i em mirava divertit.

I la lluna que, majestuosa,

es passejava dins la nit.

I després, un gran silenci.

La meva amiga, la son,

em va venir a veure.

I... no puc explicar com.

Com s’escapaven de puntetes,

la lluna, els estels i el món.

® Roser Segura i Riera | 22 d'octubre de 2025

Dins del meu silenci

Dins del meu silenci, Senyor,

hi ha un crit molt gran,

un crit dins del pensament,

que arrenca de dins del cor.

Un crit parlat amb veu baixa.

A poc a poc, el pensament,

es fa present a dins de l’ànima.

Un crit callat que fa basarda.

Paraules sortint del cor,

crits callats a la desesperada.

Paraules que ningú sent,

paraules que ningú capta.

Però tu, Senyor, tu sí.

Tu, sí que has d’escoltar-les.

És amb Tu, només amb Tu,

que he posat la meva esperança.

Només Tu, sabràs escoltar,

els crits callats de la meva ànima.

® Roser Segura i Riera | 15 d'octubre de 2025

La tardor

És ple de Sol

al mig del camp,

acaparant la llum.

Aquesta llum brillant

abans que l’hivern

se l’endugui

per sempre.

Radiant, majestuós,

acollint tots els ocells,

que, com ell,

acaparen el Sol.

Abans que l’hivern,

se l’endugui, per sempre.

S’endugui l’alegria,

d’aquest Sol brillant.

I, ajudat pel vent,

aquest hivern silenciós

escampi el seu fullam,

groc de Sol, camps enllà,

per sempre.

® Roser Segura i Riera | 8 d'octubre de 2025