Dins del meu silenci, Senyor,
hi ha un crit molt gran,
un crit dins del pensament,
que arrenca de dins del cor.
Un crit parlat amb veu baixa.
A poc a poc, el pensament,
es fa present a dins de l’ànima.
Un crit callat que fa basarda.
Paraules sortint del cor,
crits callats a la desesperada.
Paraules que ningú sent,
paraules que ningú capta.
Però tu, Senyor, tu sí.
Tu, sí que has d’escoltar-les.
És amb Tu, només amb Tu,
que he posat la meva esperança.
Només Tu, sabràs escoltar,
els crits callats de la meva ànima.
® Roser Segura i Riera | 15 d'octubre de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada