Estimats tots:
Sembla que quan una
marxa de vacances, té l'obligació d'escriure una carta, encara que només en
sigui una.
Això ja no s'estila gaire, ja que, qui més, qui menys, fa servir
el telèfon o bé la internet per donar senyals de vida. Però jo, que ja tinc una
edat i estic xapada a l'antiga, sempre que arribo al lloc on he decidit passar
el mes d'agost, que sempre és el mateix, per cert, miro d'escriure una carteta,
doncs sempre s'agraeix obrir la bústia i trobar una carta, que no sigui la
clàssica factura que, ben segur, et pot esguerrar la festa.
No obstant això, tot
tenint els segells a punt d'enganxar al sobre, m'he adonat que aquesta carta
precisament no la trobareu a la bústia i que, sense adonar-me'n, m'he passat a
l'era moderna. Ves quina cosa...
Puc començar aquesta
carta, dient que fa molta calor... que aquesta nit ha caigut dissimulant, per
quedar bé i, per fer callar la gent que no para de parlar del mateix, com si no
passés res més al món que la calor i la falta de pluja.
Puc
parlar dels núvols arrapats a les muntanyes, com si tinguessin por de caure
damunt de les cases... I d'un vent suau arran de gespa acaronant les vaques...
Us puc parlar del silenci, que només el trenca la campana del rellotge de
l'església i de la remor de les ales de les orenetes volant, sense por, molt a
prop de la finestra.
També
puc parlar del verd dels arbres, pins i roures, que entapissen les muntanyes
que envolten el poble, protegint-lo nit i dia. I no em puc oblidar dels camps
sembrats i dels petits horts, farcits de mongeteres, tomaqueres, enciams... ni
de les flors que guarneixen l'entrada de les cases. Lliris, roses i margarides,
donen la benvinguda amb la seva olor callada.
Tampoc
em puc oblidar de l'alegria dels infants, que brolla a dojo durant les vacances
i que s'encomana encara que no ho vulguis. No us penseu que escric tot això
perquè estic enyorada, no és pas res d'això, és només, per fer-vos dentetes.
De
totes maneres podeu venir a gaudir de tot això. No tots de cop, eh? Feu-m'ho
saber amb temps, això sí, per tenir el llit fet i la taula parada. D'acord?
Adéu-siau, amics, que passeu un bon estiu i... a reveure.
Roser.
Estiu a Sant julià de Cerdanyola, 2017
