T‘he sentit arribar

Has baixat del cel i t'he sentit arribar.
He sentit el teu pas lleuger,
d'una finor que enamora.
El teu cant suau és una senzilla remor
que sempre torna, tard o d'hora.

T'he sentit primer, repicant els vidres,

tímidament, i amb delicadesa.

Després, més tard, juganera i alegre

m'avisaves de la teva companyia,

acaparant la meva atenció

a cau d'orella, darrere els vidres. 

T'he vist darrere la llum del fanal,

com una imatge irreal de fantasia.

I el teu aire ha entrat dins meu,

dins la meva ànima encongida.

I m'has regalat la teva olor

d'herba tendra i terra humida

I encara que sempre tornes,

aquest cop has trigat molt 

i t'he trobat a faltar, cada dia. 

La teva presència em fa feliç, 

i agraeixo avui la teva companyia,

enyorada pluja, estimada amiga.

^© Roser Segura

Poma