Dijous Sant

Hi ha un silenci volgut,
un silenci que s’amaga,
un silenci ampli i estrany,
de la gent que m’acompanya.

És el record d’un passat,
d’aquella època llunyana...
el record d’un Dijous Sant
que la meva ànima acompanya.

És el record silenciós
d’un dijous com no ni ha d’altre.

Penso en Ell i
em torba el cor.

El seu mirar,
la cara amable,
i la gran humanitat
posada en mans dels altres.

Assegut amb els companys,
davant la taula parada,
va repartir el pa i el vi
pels companys i per nosaltres.

Aquest va ser el seu adéu
a la terra dels seus pares.

En aquest dia tan gran
d’aquest dijous memorable,
l silenci del meu cor, 
gelosament m’acompanya.

                                                                                            ^© Roser Segura

Icona copta