El dia va ser plujós
i els núvols es van afanyar
i van baixar, a poc a poc,
a menjar-se les muntanyes.
I el poble, petit i blanc,
callat i mig adormit,
contemplava embadalit
com desapareixien els arbres.
El sol d'estiu amagat,
contemplava encisat
els ocells i les abelles
i, a poc a poc, com les flors
en tancaven les parpelles.
® Roser Segura i Riera | 4 d'octubre de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada