Aquest matí m'han dit adeu
les últimes orenetes,
sota un cel ennuvolat
que amenaçava tempesta.
Volant en cercles i xisclant
semblen petites i alegres.
L'estiu ha arribat al seu fi
i elles es desapareixen.
Esperaré impacient
que arribi la primavera
per tornar a veure el seu vol,
per sentir el seu cant alegre.
I recordaré els ocells,
cantant, fent festa...
Cants d'eterna joventut
damunt la terra tan vella.
® Roser Segura i Riera | 30 de setembre de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada