Inclinat
damunt la terra,
cap cot
i avergonyit,
en
aquest camp de la serra,
et veig, cep, aquesta nit.
El vent
va endur-se les fulles
quant no
quedaven raïms,
unes
fulles verdes i roges,
grogues com el sol d'estiu.
Són nues
les teves branques
com
braços clamant el cel,
que
demanen amb clemència
aigua
per l'amor de Déu.
Desperta't
i mira enlaire
que ja
despunta el bon temps,
cep, ja
arriba la primavera
i no has
de témer per res.
Ella t'omplirà
les branques
de
fulles de tots colors,
d'ocells
i papallones blanques
i de
raïm ufanós.
En
aquell camp de la serra,
el cel
hi plou abundós,
la
primavera fa miracles
i omple
la vida de flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada