Aquesta és
la meva terra,
aquesta
que estimo tant.
Aquesta
terra tant nostra
que a
tots allarga les mans.
Els seus
fruits creixen i creixen,
ningú
els aturarà mai.
Doncs
les seves arrels tan fondes
les rega
l'amor i el treball.
Aquesta és
la nostra terra,
aquesta
que estimem tant.
Té quaranta
primaveres
i el sol
li somriu tot l'any.
Si la
gent d'aquesta terra
enlairéssim tots les mans,
abraçariem els somnis,
aquells
que ens farien grans.
Els
somnis que fa tants segles,
aquells
que fa tants i tants anys,
sospiraven aquells homes,
somnis
que no moriran mai.
Aquesta és
la meva terra,
aquesta
que estimo tant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada