Pel carrer de casa

Caminant sota el cel

amb el sol de cara

amb el pas feixuc

i la tristor amagada.

Jo penso sovint

quan vaig caminant

pel carrer de casa,

amb records d'infants

de veus i rialles.

Penso en els amics,

els companys, els pares,

que el temps s'ha emportat...

gent tant estimada.

Ells sense saber,

van fer les parets 

de la meva casa,

també em van fer a mi,

així tal com sóc,

una mica estranya.

Sóc ara i aquí,
una dona gran

que no dubta pas

de barrejar el fang

amb pobres paraules.

Penso tot això

quan vaig caminant,
amb el sol de cara

i amb el pas feixuc

pel carrer de casa.