El vent i jo
i uns lliris grocs per catifa
i els
pins murmurejant
paraules boniques.
A dalt de tot,
tocant al cel,
vaig parlar en veu alta
al Déu de la terra.
Era just el moment,
no el podia deixar perdre.
I la piuladissa dels ocells
va ser la seva resposta,
en aquell moment de Tabor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada