En mig
de la boira
Oh, Déu
meu!, quina por el camí.
En mig
de la boira
no goso
ni moure’m,
no veig
pas la fi.
Embolcallada
dins un núvol blanc,
no veig
ja la terra,
no
albiro ja els camps.
Serà
aquest? Serà així
el
moment de la gran fi?
En mig
de la boira,
dins d’un
núvol blanc,
arribarà
aquella que jo temo tant?
Suau com
la boira...
ofegant
l’espai...
Jo, per
no pensar- hi,
amago la
cara darrere les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada