El misteri de Nadal

Era cert o era miratge,

al peu de la catedral,

hi havia un petit poble

on no l'havia vist mai.

Les cases arrenglerades,

les portes de bat a bat

i el vent anava i venia

cantant cançons de Nadal.

La seva gent em mirava,

mentre anava passejant,

acompanyats de les bèsties

assegudes en el portal.

No era petit, no, aquell poble,

amb carrers i places grans,

amb boscos d'avets altíssims 

i prats de molsa i galzerans.

Mes, heus aquí el gran misteri:

una nit freda com mai,

van deixar les seves cases

del peu de la catedral.

I van entrar de puntetes

a dins de casa cantant,

ocupant el lloc de sempre,

si fa o no fa, com cada any.

Amb el camí i les casetes,

el riu i l'estel brillant,

i un grapat de neu molt blanca

que cau muntanyeta avall.

I en un racó, per no fer-hi nosa,

la verge Maria i l'Infant,

arrecerats a l'estable

amb la mula i el bou, tan gran.

Els tres Reis els acompanyen

tots carregats de regals

i uns àngels que s'ho miren,

canten cançons a l'infant.

L'endemà jo passejava

pels vols de la catedral.

La plaça era ben buida

sense música ni cants.

Però, al mig de la plaça,

hi havia un estel brillant,

que oblidat tot sol em deia:

que passis un BON NADAL!

® Roser SEGURA. 2020.