Arribat l'últim dia d'estada a la casa on, durant molts anys, vàrem gaudir de Sant Julià de Cerdanyola, tot endreçant, trobo un escrit d'un nét meu on ens descriu el poble amb la seva mirada. Aquest escrit és d'en Paul Amadin Picornell que té tretze anys. Jo penso el mateix que ell i el vull compartir amb vosaltres.
El meu poble es diu Sant Julià i és un poble molt bonic en el que els meus avis ja estiuejaven quan els seu primer fill, és a dir, el germà de la meva mare tenia quatre anys. O sigui que jo hi he anat des que tenia zero anys, així que l’he pogut gaudir durant molts anys i el conec com el palmell de la meva mà.Un dels llocs més bonics i emocionants d’aquest poble és un lloc al que li diem el "Lloc dels Voltors" perquè la primera vegada que vam anar hi havia un munt de voltors i àligues. Ell lloc dels voltors és, bàsicament, una plataforma de llum, gairebé tocant un penya-segat i on hi ha unes vistes magnífiques.Un altre lloc, també molt bonic, és la font de Sant Antoni on, a vegades, hi dinem. Aquesta font és al costat de la carretera, on hi ha unes rajoles de ceràmica amb la imatge del sant i, molt a prop, una barbacoa i taules de pícnic.És un poble, en la meva opinió, amb massa llocs bonics, tot i que no és molt gran, és un poble com cal. A part del poble, he de remarcar una cosa molt important i és que la gent sempre és molt amable.
Font de Sant Antoni.
Imatge de Patrimoni Cultural de la Dip. Barcelona
Imatge de Patrimoni Cultural de la Dip. Barcelona
Aquest nen té dots d'escriptor, com la seva àvia.
ResponElimina