Per fer-se mal, no cal córrer

No corris, no cal,

potser, a poc a poc,

s'arriba més de pressa.

Mai és tard per caure-hi,

ràpidament segur que si,

però, a poc a poc, es tarda.

Caure fa mal,

i el mal és molt dolent,

"el mal té mal nom"

com deia l'àvia.

Jo tenia tard,

tenia pressa,

i vaig arribar corrent

i vaig trobar el meu mal.

Aquell mal, el meu,

puntualment va arribar,

al cap, al peu, al nas

i... a la il·lusió.

El mal castiga,

no et deixa caminar,

no pots llegir...

i la tristesa et domina.

Però, arriba la bona amiga,

la que et vol recuperar,

això si, a poc a poc,

només faltaria.

® Roser Segura i Riera | abril 2022