D'aquest petit camí
que fa pujada,
em ve a rebre
un perfum de pi
i aigua salada.
Al costat d'una atzavara
a prop d'una ginestera,
contemplo el mar tranquil
que juga prop la ribera.
Aquest petit camí
que puja tot fent drecera,
potser arriba fins al cel
molt a prop de les estrelles.
Jo el deixo que vagi fent,
contemplant d'amunt l'arena
com es confon el color del mar
amb el gris de l'olivera.
® Roser Segura i Riera | octubre 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada