La clau que obre
el sentiment del cor,
la clau dels estimats records,
dels grans pensaments,
de l'enyorança,
de les alegries...
La clau dels temps estimats,
la del record de les muntanyes.
La clau que obria la porta
de la casa, als amics, als infants,
i als estels de matinada.
Ella, a mi, em fa companyia
i em diu adeu cada nit
i bon dia de matinada.
Jo la guardo vora meu,
és la meva clau estimada.
® Roser Segura i Riera | 12 agost 2024
Aquesta és la clau que ens obria la porta de
la casa de vacances durant molts anys.
on surt la clau que em porta tants bons records.
Ets un crack!
