Arrenglerats,
l'un al costat de l'altre, obedients, les mans enlaire abraçant el
cel, com ales d'ocell preparant-se per emprendre el vol. Silenci
obligat, els ulls oberts i el pit gronxant-se amb l'aire del cor.
Tot
d'una, el cos s'inclina per collir flors del terra, a poc a poc, i
acostades al pit, les abracen i oloren amb els ulls clucs, per
després acaronant-se a poc a poc, la cara i els cabells...
El
silenci es trenca, el grup es desfà, i com ocells que deixen la
branca, lleugers i alegres, marxen somrients caminant sota el cel.
Demà serà un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada