He
vist un arbre coronat de sol,
coronat de llum.
Amb
les branques esteses suplicant al cel,
majestuoses, serenes.
I
el sol, s'hi ha quedat a descansar,
suaument,
i
s'ha adormit somrient i confiat,
sense pressa,
fins
que els estels l'han acompanyat,
lluny, molt lluny,
i
ell, s'ha acomiadat de les branques,
mandrosament,
amb
un petó lluminós
i les ha deixat enceses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada