Van marxar tots, d'un en un, primer no gaire lluny, no massa lluny de la falda. Més tard un xic més enllà, i després més enllà encara.
A poc a poc, aquella casa va canviar molt. Va ser molt difícil acostumar-se a la quietud, no poder escoltar el soroll de les passes quan arribaven, les veus explicant sense sentit, coses sense importància.
Les portes de les habitacions, s'anaven tancant. A dins, poques coses, sabates velles, algun llibre, cartells enganxats a la paret, una motxilla. La llum de la casa es va apagar, era com si el sol s'oblidés d'ella. I es van apagar també, a poc a poc, les converses, les rialles, i la presència juvenil plena de vida.
I amb el temps, l'un darrera l'altre, van obrir portes i finestres d'altres cases, i les van omplir de llum i de rialles.
Ara, nosaltres en som els convidats. I tenim moltes més cases, molts més fills, i moltes, moltes més rialles, tenim tot l'amor del món i un munt d'abraçades.
A poc a poc, aquella casa va canviar molt. Va ser molt difícil acostumar-se a la quietud, no poder escoltar el soroll de les passes quan arribaven, les veus explicant sense sentit, coses sense importància.
Les portes de les habitacions, s'anaven tancant. A dins, poques coses, sabates velles, algun llibre, cartells enganxats a la paret, una motxilla. La llum de la casa es va apagar, era com si el sol s'oblidés d'ella. I es van apagar també, a poc a poc, les converses, les rialles, i la presència juvenil plena de vida.
I amb el temps, l'un darrera l'altre, van obrir portes i finestres d'altres cases, i les van omplir de llum i de rialles.
Ara, nosaltres en som els convidats. I tenim moltes més cases, molts més fills, i moltes, moltes més rialles, tenim tot l'amor del món i un munt d'abraçades.
M'ha agradat molt mare, a casa teva el llum estarà encès espero que molts anys.
ResponEliminaGràcies maca no esperaba menys de tu apa la mare
Elimina