El meu somni

I... m'adormiré...

i dormiré molt i molt...

tant i tant m'adormiré

que oblidaré despertar-me.

El meu son serà llarg, molt llarg...

i somniaré,

somniaré que sóc ploma d'ocell

que el vent aguanta.

I passejaré de puntetes

per damunt del Sol,

tot jugant amb les estrelles.

I acaronaré la Lluna,

Ai!, la Lluna! Tant blanca...

Tan blanca i tan plena de pena,

i li faré un petó,

només a ella.

I continuaré passejant

pel cel blau del matí,

i cantaré cançons,

molt i molt alegres.

I, a les meves mans,

unes roses blanques,

collides del jardí del cor,

em perfumaran el camí,

fins arribar a la meva estada.