Quan el Sol es pon,
i cau la tarda
i la música del vent
ompla la plana,
treu el cap un estel
i el Sol s'amaga.
Amb el crit estrident
d'una oreneta galana
deixant el seu niu
de la teulada,
es gronxa una
flor blau cel
a d'alt d'una branca.
I el silenci es passeja...,
i un cérvol brama,
i el llop cerca la lluna,
com si fos l'enamorada,
quan el Sol es pon,
i cau la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada