dijous, 10 de setembre del 2015

Ara és hora catalans

Asseguda vora el mar,
enmig de roses vermelles,
et pentina el vent d’abril
que fa olor de ginesteres.

Tu no tinguis por de res
que si el drac et volgués prendre,
serem tots al teu costat,
no tinguis por, pàtria meva.

Que de la muntanya al mar,
enlairant la nostre ensenya
des de dalt de Montserrat
i amb l’espasa de les lletres,
farem fora tots els dracs
que envolten aquesta terra.

Ningú entrarà al teu jardí,
no pateixis pàtria meva,
que nosaltres som aquí
protegint camps de roselles.

Catalunya, t’estimem
tu ets la nostre donzella,
i no deixarem, no,
que mai ningú et vulgui prendre..

I et defensarem de cor,
de tants dracs i tantes feres,
i serem valents per tu,
Catalunya, dolça terra.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada