Asseguda
vora el mar,
enmig de
roses vermelles,
et
pentina el vent d’abril
que fa
olor de ginesteres.
Tu no
tinguis por de res
que si
el drac et volgués prendre,
serem
tots al teu costat,
no
tinguis por, pàtria meva.
Que de
la muntanya al mar,
enlairant
la nostre ensenya
des de
dalt de Montserrat
i amb
l’espasa de les lletres,
farem
fora tots els dracs
que
envolten aquesta terra.
Ningú
entrarà al teu jardí,
no
pateixis pàtria meva,
que
nosaltres som aquí
protegint
camps de roselles.
Catalunya,
t’estimem
tu ets
la nostre donzella,
i no
deixarem, no,
que mai
ningú et vulgui prendre..
I et
defensarem de cor,
de tants
dracs i tantes feres,
i serem
valents per tu,
Catalunya,
dolça terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada