El cel ha regat les flors,
d'una terra sense vida.
No fa vent,
no hi ha ombres
i, a pas lleuger,
ningú no s'atura.
El vent s'ha adormit al cel
i la pluja s'ha afanyat,
a poc a poc, dissimulant,
a regar la terra.
Una terra seca
i adormida.
La gent ha sortit corrent
de sota aquella cortina,
que continuava regant
aquella terra sense vida.
I les flors, somrient,
de cap a peus guarnides,
aguanten el fred i el vent
perfumant tímidament
aquella terra que brilla.
© Roser Segura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada