De totes les mides, grans, mitjanes, petites, molt petites... velles, molt velles.
Tots ells quiets, muts, tancats. Cada un, era, sens dubte, una novel·la, un drama, un conte, un poema o potser una cançó. Infranquejables, obedients, representant perfectament el seu paper.
I jo, com ells, quieta, muda, tancada. I, com ells, guardant a dins la meva història.
Tot plegat, era com una gran biblioteca, ben ordenada, on cada llibre estava al seu lloc.
Evidentment, només érem persones viatjant al mateix tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada