Hem tancat la mort
darrere una reixa
voltada de flors,
lligada al silenci
del dolor dels cors.
Ciutat d'esperança,
jardí de records,
camins de la Glòria
que ho seran
per tots.
Hem tancat la vida
darrere les flors,
de les creus a terra,
de la por i els plors.
El camí ens allunya
molt a poc a
poc,
i amb crits i rialles
fem un ram de flors.
Hem tancat la vida
al jardí dels morts,
la reixa callada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada