Matinada

De matí, el Sol,
amagat encara,
deixava pas a l'alba,
suau, callada i prudent,
damunt del poble,
adormit i silenciós.

Un ocell matiner,
volava ofenós i lleuger
damunt les altes muntanyes.
Tenia el cel per ell sol,
i el saludava amb les ales.

A poc a poc
el Sol va treure el cap,
i tot va canviar,
les crestes dels turons
es van il·luminar,
i finament dibuixats
van canviar el color del verd,
dels pins i dels roures.

Tot d'una, el Sol,
atrevit i tafaner,
es va ficar a dins de casa,
per la finestra oberta,
i es va fer de dia.

® Roser SEGURA. 2017.