Cercant l'onada

Que n'és de llarg
el camí que mena al mar.
Jo prou m'afanyo,
però és tan enllà...

Una herba fina em tapa un tronc.
Un tronc em tapa tota una arbreda.
Aquella arbreda un poble gran
i aquest gran poble em tapa el mar.

Jo prou m'afanyo,
no el puc mirar...
Que n'és de llarg
el camí que mena al mar.

Una gavina em guiarà,
una atzavara, un campanar,
un datiler i un pi mitjà.
Jo no hi arribo, és massa enllà.

Jo prou m'afanyo,
però... no el puc tocar.
Que n'és de llarg
el camí que mena al mar.

Ja m'hi acosto... sento el cantar,
ja veig la roca i la barca grossa,
i la sorra fina puc trepitjar,
ai!, l'aigua aimada ja puc besar...

I acarono agenollada,
l'escuma brillant d'aigua salada,
que, juganera, ve i se'n va.

Jo prou m'afanyo, mes...
ella no es deixa atrapar.
Que n'és de llarg
el camí que ve del mar.

® Roser SEGURA. 2018.