Dalt de la muntanya,
ni una fulla es mou.
No es mou ni una branca,
ni una flor, ni un tronc.
I el vent, que calla,
passeja tot sol.
Ja ha arribat la pluja,
s'ha aturat el món.
Ni les flors es baden,
ha marxat el Sol.
El riu ja no canta
i res, res es mou.
Als camps i a la plana
hi calla tothom.
L'ocell, dalt de l'arbre,
el bell rossinyol.
La pluja esperada,
vestida de seda
i amb el cap ben alt,
ha arribat callada.
I, dins d'un núvol blau
va cobrint la gespa
al mig de la vall.
I, dissimulant...
m'ha vingut a veure.
I de fora estant,
ha mullat el vidre,
com un plor d'infant.
Des de la finestra,
el Sol va marxant,
i la Lluna s'alça,
alegre i brillant.
Les campanes sonen,
les hores se'n van.
Des de la finestra,
asseguda estant,
respiro el silenci,
d'aquest cel tan gran.
® Roser SEGURA. 2019.
Fotografia de na Núria Picornell
ni una fulla es mou.
No es mou ni una branca,
ni una flor, ni un tronc.
I el vent, que calla,
passeja tot sol.
Ja ha arribat la pluja,
s'ha aturat el món.
Ni les flors es baden,
ha marxat el Sol.
El riu ja no canta
i res, res es mou.
Als camps i a la plana
hi calla tothom.
L'ocell, dalt de l'arbre,
el bell rossinyol.
La pluja esperada,
vestida de seda
i amb el cap ben alt,
ha arribat callada.
I, dins d'un núvol blau
va cobrint la gespa
al mig de la vall.
I, dissimulant...
m'ha vingut a veure.
I de fora estant,
ha mullat el vidre,
com un plor d'infant.
Des de la finestra,
el Sol va marxant,
i la Lluna s'alça,
alegre i brillant.
Les campanes sonen,
les hores se'n van.
Des de la finestra,
asseguda estant,
respiro el silenci,
d'aquest cel tan gran.
® Roser SEGURA. 2019.
Fotografia de na Núria Picornell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada