Pare nostre

Sí, PARE, ets el nostre Pare, el meu i el de tots. No ets pas com el meu pare, ets molt diferent, inimaginable. Tu, Pare, ens han dit que ets etern, infinit, vol dir sense fi, mai es pot acabar, és molt difícil d'entendre, però, per això tenim la fe. El meu no era infinit. Tot i no ser-ho, per a mi serà infinitament recordat.

Pare nostre que estàs al Cel.

El Cel, com es pot estar al Cel? Com deu estar el meu pare al Cel? Està al costat de la mare i de tota la família? Si és així, jo també vull anar-hi.

El teu regne Senyor, es Sant. És el millor de tots els regnes que coneixem. En coneixem molts i cap de sant. Si el teu regne es Sant, Senyor, que vingui a nosaltres, el necessitem, necessitem que ens guiïs i que es faci la vostra voluntat, aquesta mateixa que regna al Cel, la necessitem aquí a la Terra.

La gent d'aquesta terra, Senyor, passa gana, no té el pa de cada dia, ni el cada dia, ni el de l'altre, ni l'altre. Dóna'ls-hi, Senyor, en el dia d'avui i el de demà i sempre.

És molt difícil ser bo. Som dolents de naturalesa, estem plens de culpes. I el que és pitjor és que ens sembla que la culpa mai és nostra, és sempre dels altres.

Però, tot i sent molt difícil d'acceptar que som culpables, hem de demanar perdó. I hem de fer el mateix, és clar, amb aquells que són els nostres deutors, hem de saber perdonar, de veritat.

Aquest món, Senyor, està pler de temptacions de tota mena. N'hi ha que són molt dolentes, tant, que poden fer mal als altres i això no està bé. Per tant, Senyor, et demanem que no ens deixis caure a la temptació.

Això sí que és difícil... Senyor, per això sí que ens fa falta la fe. Potser, és pel que més ens fa falta.

I deslliure'ns de qualsevol mal, de qualsevol. Sí, de qualsevol. El mal és molt dolent, no el vol ningú. Tu ens pots protegir del mal.

Per tot això i perquè ens estimes, gràcies.

Amén.

® Roser SEGURA. 2019.