Era dimecres,
l'hora de sempre
i m'estaves esperant,
sense moure't...
-No comptis amb mi, ja no cal,
ningú m'espera allà dalt.
En Joan,
ha pujat per un camí,
de color blau,
camí lleuger, camí suau,
ple de llum, guarnit d'estrelles
i música celestial.
Ell és allà i m'està esperant,
confiant que jo l'abraci,
per no separar-nos mai.
® Roser SEGURA. 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada