El mercat de la fe

Un dia qualsevol, pels vols de Nadal, jo marxava pels carrers de la ciutat a cercar un lloc on pogués trobar consol i tranquil·litat per la meva ànima.

El lloc més indicat, per a mi, era una església i la millor, sens dubte, la catedral.

Un cop dins, em vaig adonar que hi havia molta gent que, com jo, havien escollit aquell lloc per trobar consol. O això era el que jo pensava.

Dins hi havia molta gent caminant, l'un darrere l'altre i aturant-se a les capelles del costat de la nau central. Agenollats resaven i tot seguit, en marxar, deixaven diners a la caixeta penjada a la reixa de l'altar del sant de la seva devoció.

En aquell moment vaig tenir la sensació d'estar en un mercat, que cada capelleta era la parada, on la gent comprava diferents favors, depenent del sant o la santa de la seva devoció, pagant amb diners, espelmes o rams de flors... Per exemple, no li demanarem que ens curi els ulls a Sant Antoni, oi que no? Això ho demanem a Santa Llúcia. Per tant, cada parada, cada sant, concedeix un favor diferent.

Jo, aquell dia, necessitava un espai, tranquil i acollidor... no em calia aturar-me a cap capelleta, per això, jo no havia anat en aquell lloc. Per tant, la sensació que estava a dins d'un mercat, va ser espantosa. La gent comprava i pagava, ara a un sant, ara un altre, ara al Crist, no sé... s'agenollaven, per tot arreu, i pagaven el favor per endavant, o potser pagaven el favor rebut... no sé. El que si sé és que, aquella església, en aquell moment per a mi, va ser un mercat. El meu pensament em va conduir a l'evangeli, que explica el dia en què Jesús va treure els mercaders del temple.

Jo em pregunto, el que fem és agraïment o és comerç? És així com hem de donar les gràcies? Les prometences són la manera de pagar als sants o bé a Déu els favors concedits. I si deixéssim d'agrair el favor, que passaria?

El meu dubte queda aquí. Els sants i nosaltres mateixos, hem de fer favors a canvi de...? A l'amistat, a la família, i als amics que ens demanin quelcom, els hi hem de cobrar?

Potser encara no hem entès que la caritat no té preu, la caritat és amor, fer favors desinteressadament. És estimar. És, sens dubte, la caritat ben entesa.

® Roser SEGURA. 2021.