Que n'és de petita
aquesta casa a la terra
oh!, Senyor...
per un Déu tan gran.
A prop de l'arbreda,
amb la porta oberta,
em venen a rebre
els àngels i els sants.
A l'ermita xica,
jo hi entro plorant,
vull trobar aquell
que em va estimar tant.
Va marxar en silenci,
em va dar les mans,
i els seus ulls em deien:
El cel és molt gran.
Un dia a l'ermita
hi entrarem tots dos,
amb els sants i els àngels...
el cel és per a tots.
® Roser Segura i Riera. Agost 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada