Petita lluna blanca,
que surts cada vespre
voltada de núvols i estels.
Avui estàs trista, i no ser per què.
Per què avui no em mires?
Potser tu voldries
que estigués a prop teu?
Potser és que Nadal
marxa molt de pressa
i s'ha endut, en silenci,
aquell pastor teu.
L'estrella que guia
els Reis d'Orient
s'espera quieta
fins que arribin ells.
No pateixis lluna blanca,
tu sempre estaràs al cel...
tu ja saps que jo t'estimo
i m'agrada estar a prop teu.
No ploris més, petita lluna,
que els núvols, molt a prop teu,
t'abracen i et consolen
i t'envien els estels.
Bona nit, lluna estimada,
amb un petó...
et dic 'Adeu'.
Roser Segura i Riera | desembre 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada