L'aire fred del mes de març,
jugant amb les branques altes,
em duia de lluny rient,
olor de flors i de palmes.
Jo no feia massa cas
a la gent que passejava.
Veia palmes, veia flors
veia la creu, veia enyorança.
I un esclat de joia al cor,
un ciri encès, un doll d'aigua...
Arriba la Setmana gran,
englantina perfumada.
A la ma porta una creu
a l'altra una palma blanca,
i, en el seu rostre gentil,
un somriure d'esperança.
® Roser Segura i Riera | març 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada