Aquesta és la història d'un somni. No sé si us ha passat mai a vosaltres... però a mi sí. Era tant estrany com real i, malgrat tot, era només un somni.
Bé, doncs, una nit somniava que no podia dormir. I patia, desvetllada, regirant-me dins del llit tot esperant la son que no arribava. A la fi, ja molt cansada, vaig decidir saltar del llit i posar remei al problema.La gent diu que va molt bé mirar el televisor, que és segur que fa agafar son, però no va ser així doncs la gent de la televisió, tot d'una, es va girar d'esquena. No volien saber res de mi. Oh!, això no m'ho esperava! I, és clar, vaig tancar la tele.
Per solucionar el problema em vaig acostar a l'ordinador, ja que diuen que, potser, es pot trobar algú que, com tu, li costi dormir. I, si et connectes a Internet, pots trobar algú que pot ajudar-te.
I així va ser. Amb tota la paciència del món em vaig trobar davant de l'ordinador mirant, de fit a fit, la pantalla.
Tot d'una van sortir uns virus molt estranys de la pantalla que, corrents com bojos em volien mossegar les mans. Espantada vaig tancar, a tota velocitat, l'ordinador.
Desolada vaig continuar sense saber què fer per trobar la manera d'agafar el son d'una vegada.
Llavors, tot d'una, vaig veure al meu costat un llibre. Un llibre oblidat, feia temps, damunt la taula.
Ara sí, segur que això seria el remei que buscava. El remei més antic i el més adient. L'únic que podia ajudar-me. Amb les ulleres al nas i enfocant bé el llum vaig obrir el llibre pel bell mig. Un llibre sense il·lustracions, ple de lletres... Com ha de ser!
I ben confiada em disposava a llegir quan, tot d'una, les lletres van marxar saltant, molt lleugeres, com si algú, bufant, les fes volar... i el llibre va quedar blanc, completament blanc, sense cap senyal de cap lletra.
No me'n sabia avenir... era ben clar que no trobaria cap remei per la meva son.
I sense cap remei, vaig tornar al llit on, segur, que era el millor lloc per trobar el son perdut.
Aquest somni tan estrany va acabar d'una manera més estranya encara, ja que, l'endemà al matí, al damunt de la tauleta de nit hi vaig trobar un llibre... sense lletres! Totalment en blanc!
Ben segur que estava preparat per escriure-hi el meu somni, i això és el que he fet.
® Roser Segura i Riera | 31 maig 2024
