Fora el terrat, tota sola,
amb el sol acaronant-me,
mirant el cel i les plantes
tan quietes i callades,
el vent passava,
a poc a poc,
sense tocar-me.
I els pensaments,
dolçament acompanyant-me,
omplien el meu cor
de records i d'enyorances.
Una papallona blanca
va passar molt a prop meu.
Vas ser tu, que vas baixar
a acompanyar-me.
I vas volar al meu costat,
ben a prop, per estimar-me.
® Roser Segura i Riera | 20 maig 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada