Santa rutina

Normalment, parlem de rutina, sobretot, quan fem servir frases fetes. Per exemple, per acomiadar-nos, per felicitar, per consolar, per entrar en algun lloc... Ben segur, que si rumiem una mica, tots em donareu la raó.

També fem servir molt el nom de Déu i el de la verge Maria, per entrar, per sortir, per acomiadar-nos, etc.

Quan ens acomiadem, diem sempre: "Adeu...", oi que sí? I quan arribem a un lloc diem: "Déu vos guard". Fins i tot, per agrair, diem: "Gràcies a Déu!". I, quan la cosa és espantosa, diem: "Mare de Déu!", o no?

Pensem alguna vegada, quan diem aquestes frases, que estem demanant sempre ajuda a Déu?

Conscients o inconscients, és un costum que, gràcies a Déu, el tenim molt arrelat. Tant els que creiem en Déu, com els que no. O els que encara no l'han descobert.

És agradable pensar que Déu és amb nosaltres, i que, sense adonar-nos-en, el tenim present.

Que Déu ens ajudi a no prescindir mai del consol de la seva paraula.

® Roser Segura i Riera | 5 juliol 2024