Somnis d'estels

El cel és com un mar immens

on naveguen vaixells de somnis,

carregats de somnis grans,

somnis rosa, somnis blancs.

I els àngels de la nit

els transformen en estrelles

i els deixen caure, a poc a poc,

damunt les teves parpelles.

I canten cançons de Sol

que fan olor de pessebre,

olor de molsa i de pi,

olor d'il·lusió i de festa.

Aquesta nit de Reis,

quan s'adormen les estrelles,

naveguen els vaixells pel cel

amb núvols blancs per bandera.

Bandera blanca de pau,

d'aquesta pau teva i meva.

® Roser Segura i Riera | 5 de gener de 2025

És la lluna un estel?

La lluna va sortir a passejar,

tota sola aquella tarda.

L’acompanyaven els estels,

darrere seu,

fent una cua molt llarga.

No la deixaven volar,

la tenien atrapada.

I no sabent com marxar,

aquella lluna tan blanca,

va repenjar-se un moment,

en una olivera alta.

Allà reposava, quiet,

un colom damunt la branca,

que va marxar espantat,

d’aquella lluna tan blanca.

I ella, somrient, va volar

per aquell cel blau tan ample.

Era com un estel, molt gran,

aquella lluna tan blanca.

® Roser Segura i Riera | 1 de gener de 2025