Eren aquells uns temps on tothom era com sortit d'un conte... Tant el llenyataire, com els criats i el moliner i també els pastors. Els pobles eren com uns dibuixos, nets, polits i amb flors a la vora del camí.
Aquell rei, doncs, es passejava molt content un matí de sol i parlava amb la gent que anava trobant. Aquella pobra gent així que podien es queixaven al rei de totes les coses que els hi passaven i de moltes que els hi faltaven. El rei ho escoltava tot, fent cara de compassió, i res més, ja que el rei no feia res. Res de res! Per tant, la gent d'aquell poble, estava molt enfadada.
Aquell dia, doncs, passeja que passejaràs, va passar pel davant de la casa de la bruixa, i ella en comptes de queixar-se, el va deixar verd. Li va dir de tot. I el que és pitjor, li va dir que, encara que fos rei no servia de res i que el millor que podia fer era desaparèixer.
El rei no sabia què fer per esfumar-se, ja que no volia plegar i, fora d'això, no coneixia res més.
La bruixa, que tenia solucions per tot el va transformar amb una granota i li va dir:
- Més val una granota feinera que un rei inútil!
La gent de la pobla va estar molt contenta. Saltaven i ballaven sense parar, puix que s'havien tret de sobre un rei i havien guanyat una preciosa granota.
Però... vet aquí, que la gent del poble, veient el que havia fet la bruixa, es van posar d'acord i, molt decidits, es van encaminar tots junts a ca la bruixa, per demanar-li ajuda, perquè encara quedava al poble molta gent inútil.
La bruixa els va escoltar molt divertida i va prometre que faria els possibles per aquella gent.
I dit i fet. De cop i volta el riu es va omplir de granotes... L'alcalde, el president, el rector, el capità, etc.
Totes les granotes van anar a viure al riu, i aquí va començar el problema, ja que el croar de les granotes era tant i tan fort que la gent no podia dormir. Decididament, i tots junts, sempre tots junts, van anar a viure a dalt de la muntanya, on el silenci era constant, i el soroll de les granotes del riu no arribava a dalt.
Si mai aneu al riu de les granotes ja veureu que bé s'ho passen. Fins i tot us divertireu molt jugant amb elles. Ah!, i si us hi fixeu bé, segur que trobareu una granota que porta corona. No cal dir qui és, oi? El rei granota!
® Roser Segura i Riera | 3 de desembre de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada