Per un caminet
groc florit de ginesteres
i perfum de romaní,
el meu cor lleuger corria,
i jo no el podia seguir.
De tant trepitjar la terra
els meus peus estan cansats.
A poc a poc i amb silenci,
resseguint els cims sagrats,
camino fins a l'ermita
al bell mig de Montserrat.
És un rosari de pedra,
el que m'hi ha acompanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada