La mare mar,
t'ha deixat suaument
damunt l'arena
i, mentre et gronxava,
cantava baixet a cau d'orella,
cançons de sal i de sirenes.
Ets aquí, quiet,
adormit per sempre,
mentre la mar,
amb les seves mans,
t'amoixa la cara,
i els cabells pentina,
el Sol plora,
mentre et mira.
I ella, sense consol,
aquesta mar de llàgrimes,
omple el teu entorn
d'escuma blanca,
i no deixa ni un moment
d'acaronar-te.
No estàs pas sol,
petit infant,
el teu viatge no ha acabat,
la teva imatge de llibertat,
ha entrat molt dins del cor
de tots nosaltres.
® Roser SEGURA. 2016.
Setembre 2016. Aniversari de la mort de l'Aylan, un de molts d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada