Treuen el cap saludant
a aquells que pugen l'escala,
sense fer cas dels barrots
que les tenen atrapades.
Miren el cel, impacients,
i els ocells de dalt les branques,
que canten sense parar,
a aquelles flors roses i ufanes,
atrapades dia i nit
en un racó de l'escala.
Miren el cel, impacients,
i els ocells de dalt les branques,
que canten sense parar,
a aquelles flors roses i ufanes,
atrapades dia i nit
en un racó de l'escala.
® Roser SEGURA. 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada